divendres, de juliol 04, 2008

Farigola














Com cada any quan és entrada la primavera, vaig, allí on em duia l'Avi, a collir uns brots de farigola.

La farigola servirà per cuinar tot l'any un cop assecada i espolsada de les parts llenyoses.

No és el lloc més bónic del mon ni tant sols és tranquil, però a ell li agradava anar-hi, podia passejar-hi sense dificultat i omplir el sac dels brotets d'aquesta fantàstica aromàtica que il·lumina els nostres camps de blancs rosats.

Anar-hi representa ja, un rictus de memòria i respecte per aquell qui tant em va ensenyar i que tant es troba en falta.

Sempre ets dins meu, encara que ja no segui al teu costat cada vespre.