Granera, 13 de novembre

Passades dues setmanes, tornem a Granera a omplir el cistell.

Les llenegues ja son història, tot just si en collim un parell. Han aparegut les pimpinelles morades i els fredolics.

Caminant per un corriol de senglars, arribem a un turó farcit de camagrocs, tants que acabem per marxar, la caminada ha estat important, el lloc queda apartat però per això mateix els camagrocs hi creixien sense límit.

Granera, 1 de novembre

Enguany, ha estat un bon any de bolets al Moianès o si més no, molt millor que l'any anterior.

Tot descobrint llocs nous i patint esgarrintxades constants, els cistells s'omplen amb una munió de camagrocs, però també rovelló pinetell i unes llenegues d'espectacle.

Per dinar una carn guisada amb llanegues que va donar per més d'una dotzena de comensals...

Vesc

No és precisament per menjar, però si que diuen que fa Nadal, oi?

L'altre dia tot passejant pels boscos del Matarranya, ensopeguem amb un bosc ple de vesc.

Jo no n'havia vist mai fora de les fires de Nadal i em va fer força il·lusió trobar-lo.

El vesc, és allà que sempre collia el druida Panoramix als còmic de l'Asterix i l'Obelix.

És una planta paràsita que viu sobre les branques dels arbres xuclant-los la saba...quina sangonera!!!

I diuen que fer-se un petó sota el vesc porta bona sort!

Però alerta que és una planta tòxica sense cap ús culinari.