Farigola
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcAD_oEybhphaAuat3I0lPYguZHYnrbcvkbfA3FQLrYBqZke5VP4MDUCMlvD0V0ApLDgcpRKDfdrgjZi9DvZ99iZtdTcAgl2fu3cA59GFflcW6tIBYkptyJJs7JKFj_2X7JSmd7g/s320/farigola.jpg)
Com cada any quan és entrada la primavera, vaig, allí on em duia l'Avi, a collir uns brots de farigola.
La farigola servirà per cuinar tot l'any un cop assecada i espolsada de les parts llenyoses.
No és el lloc més bónic del mon ni tant sols és tranquil, però a ell li agradava anar-hi, podia passejar-hi sense dificultat i omplir el sac dels brotets d'aquesta fantàstica aromàtica que il·lumina els nostres camps de blancs rosats.
Anar-hi representa ja, un rictus de memòria i respecte per aquell qui tant em va ensenyar i que tant es troba en falta.
Sempre ets dins meu, encara que ja no segui al teu costat cada vespre.