Ratafia any 5 i això ja comença a fer tradició...

Després d'un resultat desastrós en l'intent de l'any passat de fer la ratafia partint d'alcohol 95º per a ús culinari, tornem al refugi segur de la Crema Anisada 24º.


No puc afirmar que sigui per l'alcohol  que va sortir malament, doncs el problema ha estat una exagerada amargantor, que podria ser fruit d'un excés de nou moscada, per exemple, o de massa dies a sol i serena. No ho sé.

En qualsevol cas, enguany tornem a la producció de 6 litres en dos recipients i a veure quina surt més bona.

Ens han fallat algunes de les plantes com la RUDA, la REMENTEROLA o el CAP D'ASE i també hi hem posat el toc personal.

Tots els qui tingueu voluntat de tastar-la, ens haurem d'emplaçar cap a finals d'estiu. Hi sou ben convidats.

Ratafia any 4

Per no faltar a la tradició, un any més elaborem la ratafia.

Enguany provem de fer-ne, també, partint d'alcohol 96º per a ús alimentari. Un liquid preuat que ens baixa molt amablement una andorrana de socarrel afincada a Badalona. A qui hem promès revelar els nostres secrets ratafiaires però a canvi volem aprendre a fer un xarop de pinyes miraculós que fan per les valls del pirineu...

La prova té dues intencions: per un costat mirar d'allunyar-nos de l'anís com a factor aromàtic principal i anar a cercar aromes més florals i variats. Per l'altre costat reduir el cost, doncs un litre de crema anisada costa al voltant de 7€ i un litre d'alcohol 96º andorrà ens costa 3€ i en sortiran 4litres de ratafia...l'estalvi per tant és molt important.

I passats 40 dies a sol i serena, toca filtrar-la.

Granera, 13 de novembre

Passades dues setmanes, tornem a Granera a omplir el cistell.

Les llenegues ja son història, tot just si en collim un parell. Han aparegut les pimpinelles morades i els fredolics.

Caminant per un corriol de senglars, arribem a un turó farcit de camagrocs, tants que acabem per marxar, la caminada ha estat important, el lloc queda apartat però per això mateix els camagrocs hi creixien sense límit.

Granera, 1 de novembre

Enguany, ha estat un bon any de bolets al Moianès o si més no, molt millor que l'any anterior.

Tot descobrint llocs nous i patint esgarrintxades constants, els cistells s'omplen amb una munió de camagrocs, però també rovelló pinetell i unes llenegues d'espectacle.

Per dinar una carn guisada amb llanegues que va donar per més d'una dotzena de comensals...

Vesc

No és precisament per menjar, però si que diuen que fa Nadal, oi?

L'altre dia tot passejant pels boscos del Matarranya, ensopeguem amb un bosc ple de vesc.

Jo no n'havia vist mai fora de les fires de Nadal i em va fer força il·lusió trobar-lo.

El vesc, és allà que sempre collia el druida Panoramix als còmic de l'Asterix i l'Obelix.

És una planta paràsita que viu sobre les branques dels arbres xuclant-los la saba...quina sangonera!!!

I diuen que fer-se un petó sota el vesc porta bona sort!

Però alerta que és una planta tòxica sense cap ús culinari.

Les Lloses 18 d'octubre

No érem ni dos ni quatre, sinó un bon grapat, tot i que la major part va anar a fer el got força prest...

En qualsevol cas el bosc era sec i els bolets escassos. Malgrat tot, dels racons més humits anaven sorgint els camagrocs i un gran erol de llengües de bou.

De rovellons i llenegues ben poques i un xic passades...

Sort que avui plou per tot i tornarà a arrencar la temporada tot i que més avall.

Les Lloses, 20 de setembre

La temporada va començar (per nosaltres) la setmana passada a Campelles. Uns quants pinetells d'avet, que no son pas gaire bons però fan molta il·lusió per ser els primers.

Aquest cap de setmana, però, ha estat el festival del camagroc cap allà Les Lloses.

I que duri!